Des que es va anunciar l’arribada del Tour a Barcelona era un dia que tenia assenyalat al meu calendari, com poques voltes n’he tingut cap. Temps enrere amb uns quants amics havíem estat plantejant la possibilitat de fer una escapada a Barcelona per a vore l’arribada del Gran Bucle a la capital catalana i allargar-la una mica més i vore in situ alguna de les etapes dels Pirineus. Al final, la mel als llavis, la setmana passada algú va plantejar l’alternativa d’anar a festes de Teruel, i les meues opcions de vore acompanyat la carrera van passar a ser les mateixes que té Fränk Schleck a guanyar a l’sprint a Mark Cavendish.
De totes formes, sempre queda l’opció de la televisió, i això no m’ho llevaria ningú. Com cada dia a les 14.30 Teledeporte fa la connexió i ahir, pel fet d’arribar a Barcelona van fer una introducció més llarga del que ens tenen acostumats i poc abans de les tres de la vesprada van connectar en directe amb la cursa.
La primera imatge no va ser gens roïna, el gran Sylvain Chavanel estava a l’escapada del dia amb dos corredors més a poc més de tres minuts de diferència i la carretera estava mullada (de la mateixa manera que a principis de la París-Niça), encara que el grup, a 100km de meta, no tenia cap interés de deixar escapar una altra etapa, ja que amb la del dia anterior n’havien tingut prou. La diferència anava baixant tant que Amets Txurruka va vore tant a prop l’opció d’integrar-se a l’escapada que va arrancar en busca d’ells i va arribar.
foto: biciciclismo.com
El grup davanter va passar a ser de quatre amb dos dels corredors que més m’agraden i que m’haguera encantat que guanyaren a Barcelona, però el gran grup no ho veia així i va anar reduint implacablement la diferència. A l’última de les cotes que presentava l’etapa, David Millar se’n va anar cap a endavant deixant enrere els seus companys, i fins ben bé l’últim kilòmetre va anar sol. Al final el pilot, molt reduït per les múltiples caigudes, va imposar la seua tirania i l’etapa es va decidir a l’sprint on Thor Hushovd va demostrar ser un digne guanyador de l’etapa de Barcelona.
Però més enllà del ciclisme, l’etapa d’ahir va ser alguna cosa més: pobles mobilitzats a l’arribada del Tour i moltíssima gent seguint la cursa, a Barcelona, a Badalona o a qualsevol municipi per on els ciclistes passaren.
I a més a més, per si amb tota la gent que s’havia aplegat no hi havia prou, un dels finals més bonics que he vist, el gir a Plaça Espanya després de passar entre les dos torres amb la imatge de les fonts de Montjuïc amb la gent aplegada a ambdós costats del carrer, va ser senzillament espectacular.
Espere que el Tour de França no torne a tardar 44 anys a arribar de nou a Barcelona, ja que faça Sol o estiga plovent o nevant, allí estaré.
