Mai m’ha agradat la NBA i mai m’he amagat de dir-ho, només un equip m’ha fet enganxar-me al bàsquet americà com no ho havia fet abans: els Detroit Pistons de les temporades 2003-2004 i 2004-2005 de Billups-Hamilton-Prince-Wallace-Wallace que van aconseguir un campionat de l’NBA i un subcampionat. Mai des d’aleshores he tornat a tindre interés en l’NBA i m’he limitat a seguir com anaven les coses des de fora sense massa interés.
Els últims anys he mirat amb recel l’eclosió de LeBron James i com a la seua ombra i amb el silenci d’unes formigues, Dwight Howard i Chris Paul carregaven sobre les seues esquenes equips com els Magics i els Hornets i els donaven un estatus diferent del que tenien quan van arribar.
No m’he oblidat tampoc dels ex-jugadors ACB que un dia van creuar l’Atlàntic per provar sort a la millor lliga del món, i encara que sense massa entusiasme, he seguit per damunt l’evolució dels Scola, Nocioni, Varejao o Calderón, ni tampoc de vore com Navarro no va trobar el seu lloc dins d’una banda o de vore com Rudy va fent els seus primers passos, curts però ferms, de cara a consagrar-se com un bon valor de futur per la lliga.
I si hi ha algú que ha tingut la culpa de que no m’haja desenganxat de l’NBA ha segut sens dubte Pau Gasol, aquell jugador primet i ben pentinat que va meravellar en el Barça la temporada 00-01 guanyant Lliga i Copa al Madrid i que va anar a parar a una franquícia que acabava de canviar de ciutat i que fonamentava tot el seu projecte sobre ell; i ell no va decebre, convertint-se en el primer europeu en aconseguir ser Rookie de l’any, classificant el seu equip per als playoffs i fins i tot aconseguint un lloc en l’All-Star.
Buscant-se una eixida de l’equip per haver completat un cicle i haver perdut les bones sensacions dels primers anys amb l’afició, va anar a parar als Lakers, i després d’un any on es va quedar amb la mel als llavis perdent la final contra els Celtics, esta nit s’ha proclamat campió de l’NBA. I m’alegre infinitament que el primer espanyol en aconseguir-ho haja estat ell, per tot el que ha donat a aquest bell esport i que difícilment se li arribaria a valorar de no ser perquè des d’aquesta nit ha passat de ser un gran esportista a convertir-se en un dels millors esportistes espanyols de tots els temps.
Pau Gasol alçant e trofeu de l'NBA
